divendres, d’octubre 14, 2005

Reflexions
Bé, encara que sembli que cinc dies a Paris son poca cosa, a mi m'ha semblat que he tingut unes vacances en un mini paradís...No us enganyaré si us dic que la companyia ha estat el més important.
A més, en aquets dies he tornat a adonar-me de les coses que són realment importants: l'amistat, la comprensió, la paciència, la generositat...són imprescindibles en una gran ciutat on la multiculturalitat crea més desavinences i problemes de les que podriem desitjar, on les persones són anònimes. És dur de veure com la policia increpa de mala manera a nanos joves pel color de la seva pell, com una dona ha de sortir correns amb els seus fills per por al seu marit, i com la nit i el metro abracen una pila de bojos i penjats que no tenen un lloc millor on anar.
En un lloc on passen aquestes coses hi ha persones que, sense ni plantejar-se com en són de bones, obre les portes de casa seva i ajuda a tothom qui pot. Gràcies Maria per ser com ets!
I tot passejant pels carrers i carrerons d'aquesta gran ciutat he recordat que n'és d'important de compatir els moments feliços i dir-ho!!
Us estimo molt!!!!!! Molts petons i fins la propera!!

dimecres, d’octubre 12, 2005

Últim dia....
Després de recollir-ho tot vam anar a la Place Saint Michel on vam trobar-nos amb la Maria per anar a la Saint Chapelle i a la Consiergerie (que no sabiem ni que existia....).
Tot que no feis un sol espatarrant aquesta esglesieta gòtica impressiona pels seus vitralls. N'hi ha 15 ristres i cadascuna d'elles relata des del Gènesis fins a l'Apocalipse (que està en el rossetó). És curiós que la última no és de la Biblia. A veure si descubriu què relata?!!Bé, si hi torno m'enduré uns prismàtics!!
I després vam sortir del Palais de Justice per entrar a la Concièrgerie, que és una antiga presó on vam morir Maria Antonieta i Robespierre. Molt interessant però una mica deixat de la mà de Déu...
A l'entrar hi trobeu una gran sala que a l'edat mijana es feia servir per fer-hi banquets i després va convertir-se en sala de "Gens D'armes". A la part superior hi ha reproduccions de com estàven els presoners durant la Revolució...la veritat fa una mica de por perquè hi han posat maniquís i estan molt rònegs...No sé!
Bé, després de la visita turística vam anar a dinar musclos a Léon de Bruxeles i tot seguit al super a comprar galetes, melmelades i guarradetes varies...i després d'acomiadar-nos mooooooolt ràpid cap a l'aeroport i Bcn.

dimarts, d’octubre 11, 2005

El dimarts vaig acomplir un dels meus somnis quan vam anar al museu D'Orsay, on hi ha obres d'art modern!! Sense comentaris...em vaig perdre entre Césane, Toulouse Lautrec, Van gogh, pissarro...I què us he de dir! Doncs que no em va donar temps de res! I que la propera vegada repetiré!!
Però no només és interessant el contingut, el continent és preciós també. Aquest museu està situat en una antiga estació de tren, i si pujeu al cinquè o sisè pis (ja no sé quans n'hi ha) podreu veure París a través dels grans rellotges que hi ha situats a les cúpules.
I després cap a Saint Michel a berenar-sopar i a passejar pels voltants de Nôtre Dame i la Seina per la nit! Per cert que mentre estàvem asseguts en un pont sobre el riu algú ens va fer unes fotos robades!!! Així que si ens veieu en una postal ens aviseu!!

dilluns, d’octubre 10, 2005

Barri curiós!!!
Dilluns vam fer una mica el ronso, així que ja no vam arribar a temps d'esmorzar a l'hotelet. Per això vam anar a una terrasseta davant del metro D'Anvers que li tocava un solet benn maco i fam fer un café amb llet la mar de bo.
La curiositat al despertar-me va ser que des del balcó vaig veure les botigues del barri...es veu que son especialistes en vestits de núvia i dama d'honor que més aviat semblen pastissos de merenga de colors!! Un horror!
I després vam anar tranquil.lament fins un dels mercats més emblemàtics de França, aux Puces. Probablement pensareu que és estrany que fem aquesta visita si podriem veure altres coses més de guiri...però és que de peque vaig llegir un llibre on sortia aquest mercat i feia més de mitja vida que tenia curiositat!
I no ens va desebre! Vam trobar-hi peces que més aviat haurien d'estar en un museu...com un casc grec, capitells corintis i mobles barrocs i modernistes al costat de robes, botes i cascs militars, vestits dels anys 20, mantons de manila, tapissos, quadres, radios antigues, ferralla, trossos de cosa que no sabiem què era i...bussiness a saco! Abrics i jaquetes de marca amb etiqueta i tot!
Per la tarda vam veure els canals de Paris com els que surten a Amélie i el parc de la Villete, on hi ha una esfera enorme i dins un cine en plan IMAX. No hi vam entrar, però estirar-se a l'herba i descansar els peus en un lloc tan agradable no te preu!!

diumenge, d’octubre 09, 2005

Visita per a tots els publics!!
El diumenge ens va acompanyar a Paris el Pierre André, una preciositat de 8 anys procedent del Camerun, que poques vegades ha sortit de Les Ulis i va flipar colors amb Paris. Primer vam anar a veure Nôtre Dame. I quina passada!!
Quan et poses davant a contenplar la façana, amb les dues torres i les tres portalades te n'adones de la riquesa de l'esglèsia, de la seva magnificència i de la sort que tenim de ser europeus i tenir aquests regals per als ulls tan a prop.
Després de buscar a Quasimodo pels raconets de la Catedral, vam fer una volta per Saint Michel, un barri encantador i ple de vida, amb restaurants i bars de tot arreu. Vam decidir que el Pierre escollís que volia dinar, però la única cosa que ens va demanar van ser patates fregides! Així que vam dinar un Döner (que ells li diuen Grec i que porta les pommes frites incoprporades) i després vam passejar per la vora de la Seine fins trobar la parada dels Bateaux Mouches, que son unes barquetes que van pel riu en plan guiri.
Però mira, està molt bé, perquè vam veure tots els monuments des de la perspectiva del riu. Fins i tot vam descobrir que la veritable estàtua de la llibertat està a Paris!!
Per acabar-ho d'arrodonir, vam agafar el metro cap a Trocadero, un parc on es reuneixen un munt de bojos per les bicis, els patins i fins i tot els freesbee's!
Al ritme d'una percusió molt suggerent vam fer-nos fotos amb la Tour Eiffel al darrera, vam quedar-nos embadalits amb les acrobàcies varies de la gent i vam pasar una bona estona fins que va ser l'hora de tornar....Oh!!
Encara haviem de portar en Pierre a Les Ulis i tornar a Paris per passar la nostra primera nit a Montmatre, el barri bohemi per exel.lència.

dissabte, d’octubre 08, 2005



Primer dia de descoberta!
Al matí vaig aixecar-me i quan vaig córrer la cortina i vaig veure el dia, tot gris i enboirat...vaig tornar-me al llit una bona estona! Quan vaig despertar-me vam continuar la xerrameca al llit de la Maria i després cap a Paris!
Per segona vegada a la vida vaig entrar a l'impressionant museu del Louvre, que no va deixar de sorprendre'm! M'encanta el contrast de les piràmides de vidre amb l'arquitectura que l'envolta!
Només vam tenir temps de veure les seccions dedicades a l'antic Egipte que van recordar-nos que no hem avançat gens! Com a curiositat us diré que un nen tot mudat amb americana i bufanda burrberry's (per flipar) va arribar a la conclusió que els petits sarcòfags eren les tombetes de les àguiles!!! Que mono!
Però bromes apart, és increíble veure la seva escriptura, religió, capacitats arquitectòniques, creences...Moooooooooooooolt interessant!
Quan van tancar i fer-nos fora, vam baixar tot passejant fins l'Arc de Triomf. Pel camí vam veure el Jardí de les Tulleries, l'Obelisc de la Plaça de la Concordia que va estar al temple de Luxor i que Egipte va "donar" a França (i és un rellotge de sol), vam seguir pels Camps Eliseus i poc a poquet se'ns va anar fent de nit.
Quan vam pujar els 284 esglaons de l'arc del Triomf va ser espectacular veure Paris la niut des de L'Etoile: ¨Nôtre Dame, la Tour Eiffel fent pampallugues com un arbre de nadal de botiga de xinos i llums i llumanetes per tot arreu!! Si algu té la oportunitat d'anar a Paris que no es perdi aquesta vista!
I quan ens van fer fora de l'arc de Triomf ja no podiem més! Haviem caminat un munt d'hores! Així que cap a sopar i dormir!! Bona nit i fins demà!

divendres, d’octubre 07, 2005

L'Arribada
Vam arribar a Paris al vespre i vam anar a l’estació per agafar el RER B que ens portaria direcció Les Ulis, una de les "Villes et Villages Fleuris de France" on viu la Maria, la meva sogra, que també és una floreta!!! És preciosa!
La primera impressió que vaig tenir va ser de caos, i evidentment no vaig desaprofitar les cues de l’estació per recordar-li al Gérard que a França NO tot és millor que a Catalunya...que també tenen descontrol! Que ja està bé home!! (jijijijijij)
I una vegada allà, què us he de dir, abraçades i petons, emoció continguda i moltes ganes de xerrar! Així que em vaig haver de posar les piles ràpid- ràpid amb el francès, per assabentar-me ben be de tot!
I quan ja no podíem més, quan els ulls se’ns tancaven...a dormir!! Que a l'endemà voliem fer un munt de coses!Per cert!! Us poso una foto dels transports de París que pràcticamant és l'únic que vaig veure...n’hi ha tants que és fàcil perdre-s’hi! Mireu, mireu!

dimecres, d’octubre 05, 2005

Cliqueu el play i mentre llegiu podreu sentir la música que em suggereix aquest viatge!





dimarts, d’octubre 04, 2005


Escapadeta a Paris!!!!
Per sort, la vida canvia i a vegades fins i tot ens dóna sorpreses que no esperem però resulten regals meravellosos. A mi la vida em va sorprendre fa uns mesos amb una persona genial, que m'ha omplert de somriures i m´ha aportat més alegria de viure a la que jo ja tenia.
Plegats hem fet un munt de coses, però aquest serà el nostre primer viatge junts. I potser per això (i perquè aquesta personeta n'és originaria) hem escollit París per la nostra primera aventura.
Com sempre, els meus objectius apunten alt...perquè compartir una experiència de viatge i de vida en comú en un context que no és el nostre (o millor dit el meu) sempre és un repte.
Així que per anar fent boca i situar-nos, aquí teniu un mapa de la city francesa i tota la meva il.lusió en conèixer tots els seus racons i viure-la al màxim...en la millor companyia!

dijous, d’agost 18, 2005

El Senegal em porta al cap moltes músiques i cançons que van acompanyar-nos dies i nits... dins el cotxe, durant les llargues esperes, a les festetes improvizades i les tardes a la platja. I és que la música va donar-nos la oportunitat de conèixer moltes persones i compartir amb elles estones meravelloses. Els sons dels Djembes, el reaggae i les veus negres que van arribar-nos a l'ànima no us les puc posar totes aquí...però us en poso una que el Secka cantava molt sovint i me'l recorda!
Sigueu molt feliços! I no oblideu que ballar i riure...aprima!!!





dimecres, d’agost 17, 2005

Fotoooooooooooooos!!!!!
Aquí hi trobareu una petita galeria de fotos del Senegal. Em sap greu, però estan totes barrejades...Hauré de trobar la manera d'endreçar-les!! De tota manera us en feu una diea, no?

http://spaces.msn.com/members/arreudelmon/

Petonets a tots i totes!

dilluns, d’agost 15, 2005


Últim dia.....
Aquesta nit marxem, així que decidim dirigir-nos e l'Ille de Goree abans de marxar. Creiem que tenim un deure històric, hem de saber què va passar exactent amb els coloniadors i els esclaus.
Quan arribem, resulta ser guiriland. És una passada i ens recorda a Lloret de Mar. Fins i tot la gent dels bars i restaurants fan la pilota als turistes de mala manera i la veritat fa molta angúnia!
Ens amaguem en un baretillo d'un carreró on hi ha persones autòctones per fer un veure i el Secca ens explica que l'esclavatge era un procés triangular. Els francesos viatjaven per Àfrica buscant persones fortes i intel.ligents, els millors. Els duien a Gore on estaven en condicions infrahumanes fins a marxar en vaixell cap als EEUU. Allà els canviaven per aliments que anaven a parar a França.
La veritat és que la casa dels esclaus posava els pels de punt. Van explicar-nos que Mandela va sortir plorant de la cel.la de càstig i no m'extranya.
És increible pensar que els paísos europeus, les persones, hem estat capaços de cometre aquestes barbaritats en tants indrets del món durant els imperis colonials, que avui en dia encara hi ha persones que pateixen situacions d'esclavatge, i que actualment a Europa s'està girant l'esquena a les persones d'aquests països.
Ens hauria de caure la cara de vergonya!

diumenge, d’agost 14, 2005

Dakar
Ja em trobo una mica millor, així que després d'esperar al Secca una bona estona, decidim que marxem sols cap a la Capital. En el vaixell de Banjul algú m'havia dit que Dakar és com Paris (per allò ue hi ha llum elèctrica i cotxes), però la veritat és que com jo pensava no hi vaig trobar gaires semblances.
Dakar és una capital africana, amb contrastos importants, mercats on hi pots trobar de tot, i un passat colonial que no es pot amagar!
El primer que vam fer va ser anar a la Gare, on hi ha un bon mercat per comprar batiks, unes teles precioses!! Hem comprat força i després anem a voltar per la ciutat tot seguint les indicacions de le routard. Resulta força agobiant caminar pel mercat i ens diuen que els catalans som "tacaños"!! Que fort que ens diguin això al Senegal!
Bé, després de molt voltar i comprar ens adonem que s´ha fet fosc, així que decidim tornar cap a Rufisque, que per la nit ens han dit que hi ha un concert de la Viviane, una cantant senegalesa que hem vist força per la tele, i no ens ho volem perdre!
El concert resulta ser en un hotelet vora de Rufisque, les noies van moooooooolt mudades i nosaltres anem fatal vestits!!!
Però l'espectacle és increíble!!! Anem a dormir molt tard, però contents!!

divendres, d’agost 12, 2005

Dia a Rufisque
M'he aixecat amb un parell de coses rares a la pell, estic moooolt cansada i decideixo anar al metge.
Bé, no és que me'n refii gaire del que m´ha dit, però compro un munt de medicaments que m´ha receptat a veure si la meva situació millora....
Em quedo a l'alberg fent rèpòs, pq m´ha dit que he anat massa a saco i el meu cos no pot seguir el meu ritme!! Si és que....

dijous, d’agost 11, 2005

Tornada a Rufisque
Després d'un parell de dies al llit, decidim continuar la ruta cap a Rufisque perquè la Marta marxa aquesta nit cap a Barcelona. Així que rutilla, arribada i últim sopar tots junts. La veritat és que ens fa molta pena, però malgrat això conservem el somriure.

dimarts, d’agost 09, 2005

Tornada...perill que tornem a passar gambia!!!!
Be, la ruta que hem agafat aquesta vegada, per Banjul; és mes facil; però no menys intensa!!!! Hem hagut de pagar un visat per un dia a preu d'or i un munt de vegades perque la poli aquí és una malparida. Una altra vegada hem trigat molt a travessar el pais, hem hagut de discutir moltíssim i han tractat fatal al Secca. Potser per això acabo a gairebé 40 de febre i malaltíssima!!!
Mai més aniré a Gambia!!!

dilluns, d’agost 08, 2005


Després del super esmorzar emprenem camí cap a Abene, pq el Gerard havia de dur una carta. Si algú ha de venir a Senegal, que passi de tot i vingui a aquest lloc! Això sí que és el paradís terrenal!!!
Està ple de rastes, i precisament vam anar a petar al restaurant d'una familia on tots ho son!!! Vam dinar-hi molt bé, i després de proposar-nos que ens quedessim a dormir no ens va costar gens dir que si. És un indret completament verd, amb la platja al costat i que viuen a l'estil dolce vita!!!
Fumant, fumant s'anaven preparant per una festa a la que ens van convidar; i com ens donaven molt bon rotllo vam dir que si. Al vespre van venir un munt dels germans del clan i vam fer un intercani que feia petar de riure!!! Els havieu de veure super animats cantant la bamba i ballat la palmera!!! Ho movien tot!!
I dersprés ens vam ficar a la selva per anar a petar a una macrodisco amb jardí!!!Era com el Jamboree a la Jungla!!!R&B, reagee i música senegalesa, una barreja explosiva amb una calor que es feia dificil de suportar si no ballaves sense parar!!! No cal que us digui que jo no vaig parar, i que feia temps que no em pegava un festival tan impressionant!!!!!
Una passada!!!!

diumenge, d’agost 07, 2005

Kafountine
Kafountine, com a poble es com tots el pobles del Senegal. El que passa és que nosaltres vam anar a un hotel moníssim vora la platja. Va ser molt bo que quan vam posar les tovalloles a la sorra vam dir...que bé! Quina tranquilitat!!!
I en un moment va aparèeixer un munt de gent del no res que ens van envoltar i vam xerrar durant un munt d'estona! De tots els personajillos interessants que hem anat trobant; un dels més divertits és en Cocrodile Charlie!! Un gambià que va de rasta i no para de fumar maria!!! Us el podeu imaginar!! És més feliç!!!
A la platja també ens vam trobar un vaixell abandonat ben curiós, així om un munt de bestioles com aquesta serp!!!
Una altra particularitat d'aquest poble és que es dediquen a fumar peix...La veritat és que és interessant veure com ho fan, tot i que la oloreta no s'aguanta gaire!!
Bé, una vegada ens en vam poder anar, vam anar a fer un beure a l'hotel paradís i sopar i dormir desprées d'una bona xerrada de les nostres, com cada dia!!!

dissabte, d’agost 06, 2005


Ruta cap a Casamance

Deixem el paradis per anar a la Casamance. No sabem què li passa al cotxe, però se li encenen llumanetes....La carretera fa por; hi ha molts sots i els pobles cada vegada son mes austers.
Parem a dinar i menjem menjar tipic que sembla paella!!!Bonissim!!!!
Arribem a caseta cutre q es la primera frontera amb gambia. A partir d'aqui van començar moltíssims entrebancs per avançar, ens van fer pagar moltes vegades, i després de tot vam arribar a una cua interminable de cotxes, autobusos i camions per agafar el ferry i poder creuar el riu. No us dic mentida, ens hi vam passar 9 hores!!!
I això sobornant a la policia!!!La gent sense diners s'hi podien passar dos dies!! Finalment vam agafar un vaixell que no va trigar més de 10 minuts per arribar a l'altra banda i vam seguir el viatge, tot i que era de nit i la carretera era intransitable...
Clar el cotxe ho va patir!!! Feia oloreta a cremat i perdia aigua, total que vam recollir aigua de basals per posar al cotxe i aixi vam arribar a un poble on ens van arreglar tot a les tantes de la matinada!! Molt be!!
Així que vam continuar fins a Bignola per poder dormir una estona i continuar l'aventura.

divendres, d’agost 05, 2005


Segon dia a Ziguinchor
Ens vam aixecar d'horeta per anar al mercat a tafanejar i vam decidir que ens fariem trenes. El mercat d'artesans va resultar ser un estrés total, aixi que vam anar al mercat normal, menys guiri pero ple d'intermediaris pesats. La Marta ha trobat el seu raconet tot tocant el djembe amb una colleta de nanos que n'aprenien, encara que ho feien perfecte, i crec que ja en sabien prou!
A la tarda anem a dinar, a fer una volta pel port i a fer-nos les trenes...
Mare meva quina presa de pèl!!!!!Ens han fet 4 trenes mal posades, estem pero que molt lletges i no podem parar de riure de la fila que fem!!!!Semblem la bruja averia!!!!!Que bo!!!
Potser del disgust o la vergonya, nomes vam sortir a sopar a cap a l'hotel s'ha dit, que a l'endema anavem cap a Kafountine!!!!