Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sardinia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sardinia. Mostrar tots els missatges

dilluns, de gener 31, 2005

Fotooooooooooooooooooos!!!!!

I com una imatge val més que mil paraules, també podeu veure l'aventura sencera en foto. Ja sabeu, clicant al següent enllaç...i a gaudir!!!

http://spaces.msn.com/members/arreudelmon/

Us estimo molt!!! Petonets!

diumenge, de gener 30, 2005

Últim dia...tornem a la dura realitat!!
El matí de diumenge va començar amb aquell regust amarg de quan saps que toca tornar a la feina, les obligacions, les responsabilitats...És com despertar-te d’un somni meravellós i adonar-te que, malauradament, només era una fantasia, un parèntesi o un oasi.
Però per animar-nos vam decidir llogar un cotxet i donar-nos una volteta per l’illa. Per casualitat vam anar a petar a l’alberg on havíem d’anar a dormir inicialment.
Ben a prop vam trobar uns venedors d’eriçons que esperaven compradors en el passeig marítim. Vam parar i vaig baixar a preguntar si els podia fer unes fotos i el preu dels eriçons.
12 euros la dotzena em va semblar massa car, així que no vaig dubtar en dir-ho!! Van riure molt i sense pensar-hi vam començar a omplir una bossa de plàstic de magnífics eriçons. Jo no ho vaig acabar d’entendre fins que van allargar la mà i em van fer agafar aquella bossa plena de punxes. Era un regal!!!
Em vaig avergonyir una mica, així que els vaig donar 10 euros que duia a sobre i vam quedar-nos allà amb ells. El més jove ens els anava tallant i nosaltres menjant. Bé, la veritat és que la Laura els va provar i jo em vaig atipar!!! Això si, la vista era espectacular!!!! Tot l'Alger des de la platja!!!
Amb la panxa plena vam començar una ruta cap a altres indrets més allunyats. Sense saber-ho vam arribar a una pista de muntanya i vam anar amunt, amunt fins a trobar bestioles varies i unes runes que no vam poder visitar perquè estaven cobertes per la neu. La tarda vam passar-la visitant bosa i cap a casa.
Va ser curt....però molt intens!!
Fins la propera!!

divendres, de gener 28, 2005

Escapada a Sardinia
El vol
Aquesta escapada és una d’aquelles que somies amb il·lusió durant molt de temps i quan finalment es fa realitat no t’ho pots ni creure!!
Divendres al vespre la Laura i jo agafàvem un avió ple de “Kumbas” que duien bocates de xoriço i que van aplaudir durant l’aterratge via Sardinia.
Després de trobar-me i xerrar amb la Carme, la repetida de la Lola, i la Sandra de Montsec- Mur i xerrar una estona, vam sortir de l’aeroport per buscar el bus que ens havia de dur a L’alberg.
Jo mateixa havia fet la reserva per Internet, i pel que havia vist, estaríem prop de l’Alguer i de la platja. Vam preguntar al conductor tot ensenyant el nom del lloc on anàvem i ens va confirmar que efectivament anava a Sassari. Així que vam pujar al bus....

Inici de l’aventurilla
Després de 10 o 15 minuts li vaig comunicar a la meva amiga de l’ànima que estava segura que ens havíem equivocat de la manera més poc preocupant que vaig saber!!! No podia ser, anàvem cap a l’interior i la primera parada no estava a menys de 20 o 30 km...Així que no tenia ni idea d’on aniriem a parar, on trobaríem menjar vegetarià a aquelles hores ni on dormiríem...Però la idea de l’aventurilla m’agradava tant que se m’escapava el riure!! jajajajja Clar que la Lauriki no reia tant...
Vam arribar a la parada de busos d’un poble de l’interior d’una Illa italiana passades les 12 de la nit... Cal que us digui més?
No hi havia ningú pel carrer, així vaig fer com si no passés res i vam començar a caminar buscant el centre d’aquell indret. Ni un ànima pel carrer tret d’alguns homenots, ni una dona i tot tancat i barrat! L’únic que vam trobar obert va ser un bar que feia por, i sense dubtar-ho ni un moment hi vam entrar i prendre una birra, seure i pensar què faríem.
La veritat és que vam trobar-nos una colla de borratxos molt amables. Suposo que eren les joietes d’aquell poble misteriós, però ens van convidar a la beguda, van explicar-nos que estàvem al cul del món i havíem anat a un altre Sassari que no tenia res a veure amb el de l’Alguer i un d’ells va acompanyar-nos a l’únic hotel que hi havia, l’hotel Giussi.
Millor impossible!! (per la situació en que estàvem, clar!!!)

L’anècdota
Vam deixar la maleta i vam aventurar-nos per carrers i carrerons de Sassari per trobar algun lloc on menjar quelcom. Ens haguéssim menjat un bou, però els restaurants que encara no estaven tancats ens deien que volien plegar. Buscant, buscant, vam creuar-nos amb una colla de nois que celebraven un aniversari i no ens van donar pastís però van cridar al Giuseppe que parlava un castellà de “sevija” que feia molt riure i ens va explicar que no hauriem d’anar soles pel carrer i que la única opció era un chiringuito a les afores del poble, així que... Senyores i senyors!!!!!! La Laura, després d’anys de resistència i davant l’adversitat..
(ressonen els tambors) Rrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr
ES VA MENJAR UN FRANKFURT!!!!!!!!!!!!!!!!!!